La inversió a les aules zero-tres.

diari Mallorca 23-4-16

Al Diari de Mallorca d’ahir dissabte 23 d’abril va sortir la notícia de què el Govern Balear invertirà 3000 euros anuals a cada aula autoritzada i en funcionament 0-3. És una molt bona  notícia, però no ens engayem.

Suposam que la notícia és realment certa: jo, que som tutora durant tot l’any d’un aula autoritzada i en funcionament 0-3, tenc moltes possibilitats de no veure ni un cètim d’aquest 3000 euros invertit directament a l’aula on estic cada dia. No dic que no es gastin aquest doblers en les escoletes, segurament sí ho faran, anem a pensar que realment així serà. Però de ben segur que no van a les necessitats reals dels infants de les aules. Per què estic tan segura? Perquè ni a mi, ni a cap companya meva amb aula autoritzada i en funcionament 0-3 ningú ens ha demanat mai quines són les necessitats reals de les aules.

Concretament en la xarxa d’escoletes on treballo, la inversió d’aquests diners, el què compraran realment amb ells, ho deixideixen persones que no han posat mai cap peu a cap aula autoritzada i en funcionamnet 0-3, i per tant, decideixen gastar els doblers en coses que a ells els pareix que són una bona inversió però que bàsicament no et solucionen la vida diària de l’aula. Imaginau si això que dic és cert, que segons el diari aquestes ajudes en un primer moment: existien, en un segon moment: varen desaparèixer i ara: tornen. Jo, com a tutora d’un aula autoritzada i en funcionament 0-3 des de fa uns quants anys, he vist que han comprat el mateix quan han existit les ajudes que quan no han existit; per ser sincers, ni els infants ni jo hem notat en cap moment que hi hagés ajudes.

Per exemple: a l’aula on actualment faig feina es necessiten coses bàsiques com llençols, flassades i que venguin a revisar el radiadors. Però a una de les aules del pis de dalt de l’escoleta la necessitat primordial és evitar que faci tanta calor dins la classe, segurament instal·lant un sistema de refigeració, o canviant els para-sols del pati.

Hem de ser positius, hem de pensar que algun dia hi hauran ajudes i aquestes aniran directament a millorar les aules i les persones que passam allà el curs escolar.

 

 

Poniendo en funcionamiento el grupo de 18 niñas y niños de 2 años.

aula 3 (1)
Aunque el aprendizaje es individual, se da en el contexto de un grupo, concretamente en un grupo de 18 alumnos y alumnas de sólo 2 años, incluso algunos de ellos no los han cumplido aún.

¿Cómo hacemos para que las niñas y niños aprendan cosas nuevas en un grupo tan numeroso? Pues organizando el grupo de tal manera para que funcione «solo», es decir, cada uno de sus miembros debe interiorizar rutinas, pautas y hábitos.

Estas 4 entradas en el diario de aula muestran el complicado proceso de organizar el grupo:
Miércoles, 16 de septiembre de 2015, hoy es el primer día que tengo a todo el grupo en la clase. De momento, y hasta mínimo el próximo lunes 21, me limito simplemente a ofrecer las actividades que dan respuestas a las necesidades básicas de comida, descanso, aseo y juego libre.
Jueves 24 de septiembre de 2015, los niños y niñas nuevas ya no lloran tanto, sólo en momentos muy puntuales. Y el grupo ya empieza a interiorizar las rutinas de alimentación, descanso, higiene y juego gracias a la repetición diaria de estas actividades.
Martes 29 de septiembre de 2015, se nota que las niñas y los niños de la clase se sienten cada día más seguros en el aula, cada vez tardan menos en realizar actividades diarias como almorzar o ir al baño, lo cual nos permite introducir nuevas actividades en grupo. A partir de ahora nuestra secuencia de actividades será la siguiente: juego libre en el aula – almuerzo – actividad dirigida  en el aula – juego libre en el patio – aseo – comida – descanso. Esto abarca desde las 9:00h hasta las 15:00h.
Martes 6 de octubre de 2015, ya hace una semana que hemos introducido todas las actividades rutinarias, y ya están interiorizadas por la mayoría del grupo hasta el punto que pueden anticipar la que vendrá después. Es ahora de hacer hincapié en los hábitos que queremos que se automaticen en cada una de las rutinas: sentarse bien y hablar sin chillar, no correr en la clase; jugar bien (sin peleas); recoger los juguetes, colocar la silla cuando nos levantamos, tirar los papeles a la papelera…

Controvèrsia: quan a l’escoleta falten mans.

plastilinaQuan a una escoleta falta personal es desencadenen una sèrie d’esdeveniments angoixants per les educadores i educadors, i també pels infants.

A la nostra escoleta habitualment tenim 1 persona per aula, 1 persona de suport per cada dues aules, i 1 coordinadora o coordinador amb funcions no lectives. Quan falta una tutora o tutor d’aula, la persona de suport passa a aula i la coordinadora o coordinador fa les funcions de suport. De manera que l’absència d’una persona és assumible per l’escoleta.

Però, l’absència de dues (o més) persones provoca càrrega, saturació, estrès i aclaparament. Quan falta ajuda tot va malament, els infants necessiten satisfer les seves necessitats com diàriament, no poden esperar, ells no entenen que hi ha menys adults a l’aula, ells tenen gana i son igual que cada dia, i si se’ls fa esperar més del compte es posen a plorar; i els plors angoixen a les educadores i els educadors ja que volen fer tanta via com sempre, però és impossible. El dia que falten mans a una escoleta és un dia on els infants no estan atesos com han d’estar.

Si aquesta situació es prolonga durant dies, o es dóna quan estam dins el període l’adaptació és un desastre que pot acabar amb la paciència de qualsevol persona.

S’ha de prevenir aquestes situacions i solucionar-les el més aviat possible per bé de tothom. Demorar-se en telefonar educadors i educadores de la borsa de feina posa en evidència que la persona que ha de telefonar i pagar a aquest personal de reserva no ha experimentat en sí mateix els plors dels infants a les hores puntes del dia.

Mañana arranca el nuevo curso: paso 1_ la entrevista individual.

Aula de 2 a 3 años.En la red de escoletas donde trabajo (escoleta es el nombre que se le da en las Islas Baleares a los centros de educación infantil de 0-3 años) mañana arranca el curso escolar 2015-2016.

Pero antes de que las nuevas niñas y niños se acerquen a las aulas, las educadoras ya hemos hecho una primera toma de contacto con las familias en una entrevista individual. Estas entrevistas son de suma importancia para ambas partes. He aquí las claves que, en mi opinión, ha de tener la entrevista inicial de curso:

  • Me gusta oír a las madres y los padres hablar sobre sus hijos. En las escoletas tenemos preparados unos formularios para que las familias los rellenen, y si no lo han hecho en casa, lo hacemos nosotras en el mismo momento. Para mí esta primera entrevista es sinónimo de «cuéntame cosas de tu pequeña o pequeño que yo ya rellenaré el formulario a posteriori».
  • Según me van relatando anécdotas sobre la vida cotidiana o sobre la manera de educar a sus hijas e hijos, se establece una conversación sobre las diferencias o similitudes que se van a dar con la escoleta y los posibles ajustes que se tendrán que dar en la vida familiar.
  • La diferencia entre los horarios de casa y de la escoleta suele ser grande: en la escoleta empieza la actividad del grupo a las 9h y la hora máxima de entrar son las 10h, comemos a las 12h, dormimos siesta a las 13h, nos levantamos a las 15h, merendamos a las 16:30h y salimos a las 17h. Las madres y padres que ya saben esto procuran adaptar los horarios de casa a los nuestros antes de empezar sus hijas o hijos.
  • Es también en estas entrevistas donde se traza el ritmo de la adaptación de la pequeña o pequeño al centro infantil, ya que en el caso de la escoleta donde trabajo las adaptaciones de las niñas y los niños son flexibles y dependen de varios factores. (Este tema lo dejo para un siguiente post)

 

Hola món!

Avui començo aquest espai de documentació, reflexió i opinió sobre el món de l’escoleta infantil dedicada a infants de zero a tres anys.

Aquest quadern de bitàcola pretén donar una visió particular de l’univers zero-tres, una visió des de la meva experiència personal, des de la meva particular òptica.

Vos convido a totes i a tots a donar la vostra opinió.

Endavant!